Creixement, mort i mecanismes de defensa

Una de les primeres qüestions que ens va venir al cap quan vàrem començar aquest llarg camí és, els insectes pal creixen ràpid?. Arran d’aquesta pregunta van anar sorgint d’altres, com per exemple: Quin és el màxim que poden arribar a mesurar? Sempre creixen? En quin moment paren de créixer?... És per això que vàrem decidir anar mesurant els insectes pal per analitzar el seu creixement i poder donar resposta a les qüestions formulades.

Mesurem els insectes pal

Passat un mes, més o menys des de que vam adoptar aquests insectes, ja hem pogut comprovar de primera mà que experimenten un creixement elevat. En aquest període tots els insectes menys un han crescut un mínim de 1cm. Actualment 20-11-14 el més petit ha passat a ser de 2,20cm a 3,50cm i el més gran de 6cm a 7cm.

Més endavant, després de netejar el terrari, vàrem observar unes quantes coses bastant interessants. La primera, que cauen amb molta facilitat (poca estabilitat i poca capacitat d’aferrar-se a les parets del terrari); la segona, que arronsen la cua quan es veuen amenaçats (com si la mig cargoléssin); i la tercera, que també adopten una postura rígida quan es veuen en perill, com fent-se “el mort”en forma de pal rígid.

Insecte pal mort

També vam observar que hi havia el cadàver d’un insecte pal i el vàrem retirar del terrari, però després de contemplar-lo durant una estona. Tenia un color tirant a blau i una textura molt fina, com si es tractés d’un paper i havia quedat buit per dins. Va ser quelcom impactant però alhora sensacional.

Reproducció dels insectes pal

Ens vam preguntar com es reproduïen els insectes pal ja que la seva fragilitat i morfologia es d'allò més curiosa. Estàvem convençuts que es reproduïen mitjançant ous, tanmateix no sabíem exactament quina mena de comportament tindríen respecte d'aquests.

La nostra teoria principal passava per una reproducció asexual, basada en la posta d'ous i punt. Sense cap mena de cuidat ni res, simplement posaria molts ous i sobreviurien només uns quants. 

Parlant així de la reproducció asexual, la nostra mestra ens va explicar que no hi ha cap ésser que es reprodueixi només asexualment. Això va trencar la nostra teoria i ens va fer intentar generar de noves.  Parlant doncs de possibles reproduccions sexuals vam acabar recordant les gallines. Les gallines ponen ous asexual i sexualment, però només surten pollets dels generats sexualment. Per tant era una bona opció pensar que els insectes pals puguessin fer el mateix.

Amb totes aquestes idees amb ment arribava el moment d'investigar la veritat.

Vam trobar una pàgina molt interessant que explicava molt bé la reproducció dels insectes pal. Resulta que, efectivament, tenen reproducció sexual i asexual. La sexual és semblant a la de les gallines: el mascle fecunda la femella, però aquesta pot guardar l'esperma durant uns mesos per poder fertilitzar els òvuls temps després d'haverse dut a terme l'aparellament.
Ara bé, és la reproducció asexual la que té més interés, ja que a diferència de les gallines, les femelles d'insecte pal que ponen ous asexualment donen a llum nous individus, mentre que les gallines no. Aquest procés es coneix com a partenogènesi. No és efectiu en el 100% dels casos, però sí en una gran part d'ells. Com a curiositat, els individus creats per partenogènesi triguen més temps a nèixer.

Aquí podem veure un video amb el naixement d'un insecte pal. No és la mateixa espècie del nostre, però l'eclosió del l'ou pensem que deu ser semblant.

A partir d'aquesta investigació ens hem preguntat també si són necessaris els mascles. Si les femelles poden pondre ous soles no els hi calen els mascles.

Davant d'aquesta afirmació hem pensat en l'ésser humà i la teoria de l'evolució. Si la reproducció és asexual i només té els gens de la femella, la criatura resultant serà un clon. D'altra banda, quan s'ajunten els gens del mascle i la femella es produeix una recombinació genètica, que és la que amb el temps porta, ha portat i suposem que portarà a l'evolució. Sense aquesta recombinació els insectes pal no podran anar-se adapatant a un ambient cada cop més canviant.