Per concloure

En finalitzar aquest treball, hem pogut extreure una sèrie de conclusions sobre tot el que hem après a nivell científic, sobre el valor d’aquest tipus de pràctica, sobre el procés que hem seguit, etc.

La creació d’aquest blog ha estat una eina de treball que ens ha permès compartir allò que pensàvem sobre les preguntes que ens hem formulat, les diferents interpretacions que dia rere dia hem anat donant a les nostres observacions, les noves preguntes i experimentacions que n’han derivat, els diferents punts de vista que hem tingut tots els membres del grup i tot allò que hem anat aprenent.

Hem après que és ben diferent observar amb la intenció de descriure el que veiem, que observar amb preguntes al cap, intentant esbrinar alguna cosa en concret. Aquest treball d’observació ens condueix a la curiositat, ens genera preguntes, buscar maneres de trobar respostes. Aquestes preguntes ens ajuden a seguir observant més enllà de la simple descripció dels fets. 

El contacte directe amb el que estem estudiant, al llarg d’un període de temps, és el motor que desperta la nostra curiositat, i a la vegada, aquesta és el motor de la recerca d’allò que ens inquieta saber, i aquest resultat ens condueix a plantejar-nos i a replantejar-nos preguntes, les quals ens permeten tornar a investigar i així successivament. No es tracta d’una metodologia transmisiva com la que hem rebut la majoria de nosaltres, sinó de despertar l’interès real i la curiositat dels infants per tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. D’aquí la importància d’acostar-nos als éssers vius en directe i no treballar-los només a través d’imatges. Els tenim molt més a l’abast del que ens pensem.

L’observació directa dels éssers vius, ja sigui en el seu medi natural o bé reproduït a l’aula, ens permet adquirir no només uns aprenentatges conceptuals, sinó també valors com la responsabilitat.

Muda

A l'entrada anterior vam exposar la mort d'un dels nostres insectes pal, però la nostra professora va fer-nos qüestionar si realment el que havíem trobat era un cos mort o una muda. Aquesta pregunta va dividir el nostre grup en dos bàndols, els que defensaven una postura o una altra.

Com aquest succés va ocórrer durant la nostra estada de pràctiques, només dues persones van poder veure en "directe" el suposat cos mort, i aquestes dues persones van ser les que es van posicionar fermament en què havien enterrat al parc de la Tamarita un cadàver i que era impossible que fos una muda. 

D'altra banda, la resta van buscar a Internet informació i imatges sobre la muda dels insectes pal per argumentar als companys el seu posicionament.

Al final, vam arribar a la conclusió que realment era una muda el que havien trobat els companys ja que vam contar 10 insectes pal adults i seria impossible que un insecte pal hagués mort a la vegada que un altre hagués nascut i en una setmana hagués crescut tant.

A més a més vam descobrir que segurament i sense que ens hàgim adonat altres insectes pal han mudat, però no hem trobat les mudes ja que és usual que els insectes pal se les mengin com podem observar en aquest vídeo que ens ha impactat:

Creixement, mort i mecanismes de defensa

Una de les primeres qüestions que ens va venir al cap quan vàrem començar aquest llarg camí és, els insectes pal creixen ràpid?. Arran d’aquesta pregunta van anar sorgint d’altres, com per exemple: Quin és el màxim que poden arribar a mesurar? Sempre creixen? En quin moment paren de créixer?... És per això que vàrem decidir anar mesurant els insectes pal per analitzar el seu creixement i poder donar resposta a les qüestions formulades.

Mesurem els insectes pal

Passat un mes, més o menys des de que vam adoptar aquests insectes, ja hem pogut comprovar de primera mà que experimenten un creixement elevat. En aquest període tots els insectes menys un han crescut un mínim de 1cm. Actualment 20-11-14 el més petit ha passat a ser de 2,20cm a 3,50cm i el més gran de 6cm a 7cm.

Més endavant, després de netejar el terrari, vàrem observar unes quantes coses bastant interessants. La primera, que cauen amb molta facilitat (poca estabilitat i poca capacitat d’aferrar-se a les parets del terrari); la segona, que arronsen la cua quan es veuen amenaçats (com si la mig cargoléssin); i la tercera, que també adopten una postura rígida quan es veuen en perill, com fent-se “el mort”en forma de pal rígid.

Insecte pal mort

També vam observar que hi havia el cadàver d’un insecte pal i el vàrem retirar del terrari, però després de contemplar-lo durant una estona. Tenia un color tirant a blau i una textura molt fina, com si es tractés d’un paper i havia quedat buit per dins. Va ser quelcom impactant però alhora sensacional.

Reproducció dels insectes pal

Ens vam preguntar com es reproduïen els insectes pal ja que la seva fragilitat i morfologia es d'allò més curiosa. Estàvem convençuts que es reproduïen mitjançant ous, tanmateix no sabíem exactament quina mena de comportament tindríen respecte d'aquests.

La nostra teoria principal passava per una reproducció asexual, basada en la posta d'ous i punt. Sense cap mena de cuidat ni res, simplement posaria molts ous i sobreviurien només uns quants. 

Parlant així de la reproducció asexual, la nostra mestra ens va explicar que no hi ha cap ésser que es reprodueixi només asexualment. Això va trencar la nostra teoria i ens va fer intentar generar de noves.  Parlant doncs de possibles reproduccions sexuals vam acabar recordant les gallines. Les gallines ponen ous asexual i sexualment, però només surten pollets dels generats sexualment. Per tant era una bona opció pensar que els insectes pals puguessin fer el mateix.

Amb totes aquestes idees amb ment arribava el moment d'investigar la veritat.

Vam trobar una pàgina molt interessant que explicava molt bé la reproducció dels insectes pal. Resulta que, efectivament, tenen reproducció sexual i asexual. La sexual és semblant a la de les gallines: el mascle fecunda la femella, però aquesta pot guardar l'esperma durant uns mesos per poder fertilitzar els òvuls temps després d'haverse dut a terme l'aparellament.
Ara bé, és la reproducció asexual la que té més interés, ja que a diferència de les gallines, les femelles d'insecte pal que ponen ous asexualment donen a llum nous individus, mentre que les gallines no. Aquest procés es coneix com a partenogènesi. No és efectiu en el 100% dels casos, però sí en una gran part d'ells. Com a curiositat, els individus creats per partenogènesi triguen més temps a nèixer.

Aquí podem veure un video amb el naixement d'un insecte pal. No és la mateixa espècie del nostre, però l'eclosió del l'ou pensem que deu ser semblant.

A partir d'aquesta investigació ens hem preguntat també si són necessaris els mascles. Si les femelles poden pondre ous soles no els hi calen els mascles.

Davant d'aquesta afirmació hem pensat en l'ésser humà i la teoria de l'evolució. Si la reproducció és asexual i només té els gens de la femella, la criatura resultant serà un clon. D'altra banda, quan s'ajunten els gens del mascle i la femella es produeix una recombinació genètica, que és la que amb el temps porta, ha portat i suposem que portarà a l'evolució. Sense aquesta recombinació els insectes pal no podran anar-se adapatant a un ambient cada cop més canviant.

Que ha passat?

La següent setmana hem pogut veure com de sobte a la terra hi havien aparegut entre 10 i 15 insectes petitets que voltaven pel terrari i al voltant dels ous que ja teniem del primer dia:

Han nascut nous insectes pal? Poden ser altres insectes?

Aquestes preguntes ens fan mirar com son els insectes pal al nèixer i veiem que no són com aquests insectes que tenim al nostre terrari. Investigant hem pogut veure que és possible que aquests hagin sortit de la terra que vam portar per fer el terrari i, sobretot, si no hem netejat de manera sovint poden aparèixer altres insectes i fins hi tot fongs, ja que els insectes pal produeixen molts excrements i com a mínim cada setmana s'ha de netejar el terrari per evitar que la humitat amb els excrements pugui produir aquests efectes. 

Lògicament ens posem a netejar el terrari i renovar les fulles de manera setmanal.

Conversant entre nosaltres ha sorgit el dubte de si no haguèssin vingut de la terra agafada d'on podien sortir aquests petits insectes, és en aquest moment que al mirar i investigar han sortit les dues grans teories de l'origen de la vida: Generació espontània Vs Biogènesi.

Durant molt de temps ho va intentar explicar la teoria de la generació espontània que  va ser recolzada durant diversos segles, des del segle IV aC fins a finals del segle XIX dC, quan els experiments realitzats per diversos científics (Redi, Spallanzani, Pasteur) van demostrar que era una creença errònia i fou substituïda per la Biogènesi o síntesi abiòtica de la vida.

En aquest blog trobareu més informació sobre aquestes teories, a més us deixem un video on ho explica molt bé:

 

A partir d'aquí ens han sorgit noves preguntes importants: Com és la reproducció dels insectes pal? Hi han mascles i femelles? S'assemblen a altres éssers vius que coneixem del nostre voltant?

Totes aquestes preguntes les intentarem resoldre en la nostre següent entrada.

Com sobreviuen?

Després de rebre els insectes el primer que ens vam preguntar va ser: Com els mantindrem? D'aquesta pregunta en van sorgir d'altres relacionades: Com s'alimenten? Necessiten aigua per veure? Quin tipus d'hàbitat han de tenir?

Amb totes aquestes questions vam començar a investigar per poder aconseguir un bon medi per als nostres insectes pal i d'aquesta manera poder veure la seva evolució en les següents setmanes.

De la investigació vam aprendre que els insectes pal necessiten un terrari, gàbia de malla, o contenidor en general que sigui prou gran per a tots. La gàbia de l'insecte pal ha de mesurar com a mínim 3 vegades la longitud del seu cos en alçada, i 2 vegades la longitud de l'animal en ample. Si, com en el nostre cas, tenim més d'un insecte pal, cal afegir una mica d'espai per a cada un d'ells, preferiblement en amplada del terrari. Els insectes pal realment necessiten 3 vegades la longitud del seu cos en altura del seu contenidor per sobreviure, perquè necessiten aquest espai per a mudar de pell. Quan muden, els insectes pal es pengen de cap de la seva antiga pell. Això implica que requereixen un gran espai vertical per a la muda. Quan alguna cosa surt malament amb la muda o l'espai que tenen és limitat, l'insecte pal pot morir o deformar-se severament. Esperarem a veure la muda i poder fer referència a aquest tema.

El contenidor del insecte pal no necessita molta decoració, perquè les fulles que li donarem de menjar també són el seu hàbitat. El que sí que necessita és que cobrim el sòl del contenidor amb un substrat absorbent d'humitat, com a terra per a testos, pedretes petites o paper higiènic. El sostre del contenidor ha d'estar fet de xarxa o malla, per assegurar que els insectes pal puguin penjar-se quan mudin.

Per la seva alimentació vam veure que necessiten fulles fresques i que per mantenir aquestes fulles més temps les havíem de posar en un petit pot amb aigua (si aquesta té sucre encara es mantindran millor), a més, per a mantenir la humitat necessaria al terrari és bo anar mullant l´hàbitat cada setmana.

En acabar de fer tot això vam observar com els insectes pal rapidament anaven capa a les fulles fresques a alimentar-se:

Ja tenim insectes pal!

Hem rebut del CDEC els nostres insectes pal! No només 10 magnífics exemplars de diversos tamanys, sinó també ous. Estem molt emocionats :)