Per concloure

En finalitzar aquest treball, hem pogut extreure una sèrie de conclusions sobre tot el que hem après a nivell científic, sobre el valor d’aquest tipus de pràctica, sobre el procés que hem seguit, etc.

La creació d’aquest blog ha estat una eina de treball que ens ha permès compartir allò que pensàvem sobre les preguntes que ens hem formulat, les diferents interpretacions que dia rere dia hem anat donant a les nostres observacions, les noves preguntes i experimentacions que n’han derivat, els diferents punts de vista que hem tingut tots els membres del grup i tot allò que hem anat aprenent.

Hem après que és ben diferent observar amb la intenció de descriure el que veiem, que observar amb preguntes al cap, intentant esbrinar alguna cosa en concret. Aquest treball d’observació ens condueix a la curiositat, ens genera preguntes, buscar maneres de trobar respostes. Aquestes preguntes ens ajuden a seguir observant més enllà de la simple descripció dels fets. 

El contacte directe amb el que estem estudiant, al llarg d’un període de temps, és el motor que desperta la nostra curiositat, i a la vegada, aquesta és el motor de la recerca d’allò que ens inquieta saber, i aquest resultat ens condueix a plantejar-nos i a replantejar-nos preguntes, les quals ens permeten tornar a investigar i així successivament. No es tracta d’una metodologia transmisiva com la que hem rebut la majoria de nosaltres, sinó de despertar l’interès real i la curiositat dels infants per tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. D’aquí la importància d’acostar-nos als éssers vius en directe i no treballar-los només a través d’imatges. Els tenim molt més a l’abast del que ens pensem.

L’observació directa dels éssers vius, ja sigui en el seu medi natural o bé reproduït a l’aula, ens permet adquirir no només uns aprenentatges conceptuals, sinó també valors com la responsabilitat.