En finalitzar aquest
treball, hem pogut extreure una sèrie de conclusions sobre tot el que hem après
a nivell científic, sobre el valor d’aquest tipus de pràctica, sobre el procés
que hem seguit, etc.
La creació d’aquest
blog ha estat una eina de treball que ens ha permès compartir allò que pensàvem
sobre les preguntes que ens hem formulat, les diferents interpretacions que dia
rere dia hem anat donant a les nostres observacions, les noves preguntes i
experimentacions que n’han derivat, els diferents punts de vista que hem tingut
tots els membres del grup i tot allò que hem anat aprenent.
Hem après que és ben diferent
observar amb la intenció de descriure el que veiem, que observar amb preguntes
al cap, intentant esbrinar alguna cosa en concret. Aquest treball d’observació
ens condueix a la curiositat, ens genera preguntes, buscar maneres de trobar
respostes. Aquestes preguntes ens ajuden a seguir observant més enllà de la simple
descripció dels fets.
El contacte directe
amb el que estem estudiant, al llarg d’un període de temps, és el motor que desperta
la nostra curiositat, i a la vegada, aquesta és el motor de la recerca d’allò
que ens inquieta saber, i aquest resultat ens condueix a plantejar-nos i a replantejar-nos
preguntes, les quals ens permeten tornar a investigar i així successivament. No
es tracta d’una metodologia transmisiva com la que hem rebut la majoria de
nosaltres, sinó de despertar l’interès real i la curiositat dels infants per
tal d’arribar a un aprenentatge realment significatiu. D’aquí la importància d’acostar-nos
als éssers vius en directe i no treballar-los només a través d’imatges. Els tenim
molt més a l’abast del que ens pensem.
L’observació
directa dels éssers vius, ja sigui en el seu medi natural o bé reproduït a l’aula,
ens permet adquirir no només uns aprenentatges conceptuals, sinó també valors
com la responsabilitat.
